Si plou, a casa (es)
Coloraines (es)
Per Sant Jordi vaig comprar-me un petit quadern de viatge per pintar mandales. Fa temps que buscava un llibret així, per pintar amb colors.
Diu la Viquipèdia que un mandala és un dibuix amb trets geomètrics que es desenvolupa a partir d’un punt central fins a formar normalment una figura circular o concèntrica, té el motiu principal al centre i que obre camins cap a la reflexió sobre el món o un mateix.
No ho sé, però relaxa molt acolorir-los i segurament la ment està oberta a pensar. Depèn del dia que tens surten d’uns colors o d’uns altres, evidentment. De vegades penses que sortirà una cosa i a partir dels colors que vas trobant es va transformant en una altra.
A més, el quadernet que tinc té fulls en blanc entremig per escriure-hi les idees o pensaments que t’han sorgit mentre pintaves. Encara no hi he escrit res, però ja n’he pintat alguns. De moment recordo què tenia a la ment quan triava aquells colors i què m’imaginava que es reflectia en el dibuix.
Diuen que pintar és terapèutic, no ho sé. Jo feia molt de temps que no agafava retoladors o llapis de colors per pintar, i ara, tinc els dels meus fills per relaxar-me sempre que trobo o que busco una estona per fer-ho.
Núria
Plou i plou i plou… (es)
Fa dies que no para de ploure. Ja sé que convé molt i a més, aquí dalt tot està verd, verd, preciós. És bonic veure com plou des de la finestra, quan no tens cap obligació de sortir, però és que els dies són tan grisos…
El soroll de la pluja fina que cau a la teulada i els dels regalims de la finestra, t’acompanya, fa companyia durant unes hores. Para una estona i després tornem-hi.
En algun moment, el cel es destapa, marxa la boira i sembla que s’obre el paisatge. Després, en un instant, altre cop tot blanc. No es veu res de res, sembla que surem en un núvol!
Haurem desaparegut del món? No sé si ningú ho sabria…
Núria
Melmelada de llimona (es)
Fa dies que em van portar quilos de llimones, no sé, una pila. La Maribel es va oferir a enviar-me-les perquè al seu pati se’n fan moltes i no sap què fer-ne. N’hi vaig demanar perquè en volia fer melmelada. I fins avui no n’he fet…
És una melmelada una mica àcida, com ha de ser si és de llimona, i això la fa diferent. Segurament se’n menja menys que de les altres perquè no és dolça, passa molt bé.
Recepta:
El suc d’una llimona, un tros de pell, 100 gr de sucre i 1 ou.
Batem l’ou i el barregem amb la resta. Es posa al bany maria fins que la mescla s’espesseixi. Es deixa refredar i ja es poden omplir els pots. La quantitat és per uns 150 gr, si se’n fa més s’ha d’augmentar proporcionalment tot els ingredients, diu el llibre El rebost de Dolors Llopart.
Jo l’he fet a ull i hi he posat menys ous dels que tocaven. Igualment, boníssima!
Sí, falten les etiquetes als pots…!
Núria
Visita (es)
Avui ha vingut la Ceci!
Es veu que s’ho va fer venir bé per tenir una sessió a l’IES de Sort, sobre ALEHOOP. He endevinat que era alguna cosa relacionada amb la bibliografia, una base de dades. Clar, no era molt difícil, perquè ella és profa d’aquesta matèria a la Facultat de Biblioteconomia.
Es rifaven la sessió entre altres profes i va pensar que aniria perfecte per veure’ns. Quina il·lusió!!! Es veu que la sessió ha estat una mica desastre, però tant és, l’excusa era venir.
Ens hem trobat al migdia per dinar, a la Fonda Farré, que comença a ser un clàssic. I llavors, han pujat a Estac a fer-nos la visita de rigor. Calia veure l’estat actual de la casa, ja que al novembre estava ‘en construcció’…
Algú va suggerir-me que el blog fós com un llibre de visites i no serà, però aquesta sí que havia de sortir.
Doncs res, que m’he alegrat molt de veure-la tan contenta. I ella a mi també.
Petons,
Núria
← Notícias anteriores
