Tornem-hi! (es)
Els nens han començat l’escola. No en tenien massa ganes, la veritat. Els feia mandra, però hi han tornat molt més fàcilment del que ens pensaven. I amb menys de la meitat dels nervis que van passar l’any passat. Bé, tots en vam passar!!!
El primer dia m’ho vaig passar fatal esperant que tornessin, quin dia més llaaaarg…
I ara: tot fàcil, tot conegut, tot igual. La Magalí fa l’últim curs de primària i l’Oriol s’hi estrena. Ella no ho dubto, superbé, ell, ja veurem… De moment, estrena un munt de material i llibres i també està investigant perquè serveix l’agenda que ja li toca tenir!
La Magalí ja té deures des del primer dia, serà perquè no se’n refiin???
I nosaltres, doncs també a intentar fer un horari i aprofitar les hores tranquil·les per fer feina sense que et reclamin constantment. Rendeixen les hores, però tant silenci es fa estrany…
Núria
Dinar de celebració (es)
Després d’una pausa obligada per les ‘vacances’, torno a escriure.
I mira, he tingut ganes de posar el dinar que hem fet avui per celebrar el meu sant.
Encara falten dos dies però com que avui érem uns quants, doncs ja ha servit.
El Franck ens va portar molta verdura del seu hort i vam pactar un pot de móres i gerds per un pastís. Ell va dur-me les fruites i jo avui feia les postres.
Per cert, que un altre dia parlaré del nostre hort, que també està funcionant molt bé. El que passa és que el Franck no dóna l’abast ell sol i quan ve, reparteix per tots els veïns.
I ja està: estovalles blanques, cava i pastís. Ah, la mare ha fet un bacallà amb ceba dolça que és digne de portada (però no té foto).
Nyam, nyam… no n’ha quedat res!
Núria
