Estac a la tele (es)
Avui he vist dues vegades, un espot de la Vanguardia en català on surten diferents famosos, entre ells en Carles Puyol. La meva sorpresa ha estat quan he sentit que parlava d’Estac! Hi surt dient un embarbussament:
estic a Estac, a Estac estic, estacat a Casa Castell d’Estac.
Amb aquesta frase ens vam fer unes samarretes i per la Festa Major, un dia o altre, tots la portem posada.
Doncs ara, fins i tot fora d’Estac ;-)))
Afegeixo una carta al director de la Vanguardia, d’avui dimarts 3 de maig:
Estic a Estac
El futbolista Carles Puyol cita en el trabalenguas del vídeo promocional de La Vanguardia en catalán el pueblo de Estac y Casa Castells. Estac es un pueblo que desde la década de los años setenta se encuentra anexionado al término municipal de Soriguera del Pallars Sobirà. Casa Castells es una casa que se encuentra documentada en el Inventari del Fons del Baró de Castellet Cadastre de Joseph Aparici en fecha de 26 de julio de 1715. En su tiempo Estac fue una baronía del duque de Híjar en Teruel que estaba formada por: Estac, Escos, Mencui y Arcalis, todos ellos pueblos del Pallars Sobirà. Si a día de hoy nada hubiera cambiado, la baronía de Estac estaría bajo la jurisdicción de la Casa de Alba.
Núria
Comencem la temporada a l’hort (es)
Bé, hem tingut cols i espinacs, però ara comença tot just la temporada forta a l’hort. Encara farà fred algun dia, segur, però amb la caloreta que està fent, ens animem tots! La primavera ha arribat de cop, amb temperatures altes durant el dia i si va plovent, el planter creixerà bé.
L’hivernacle, a banda d’haver-se girat dos cops com un mitjó pel vent, ha funcionat. Estem contents! Era una prova… Ja ens hem menjat els primers enciams, de tres tipus i les amanides han quedat molt variades i de colors. El planter de llavor d’enciams i escaroles ha crescut i ja n’hem tret a fora. També hem posat les primeres tomaqueres, que havíem fet en llavor a casa. Durant l’hivern les hem cuidat a dins de casa i ara ja les hem trasplantat. De moment tot aguanta i va fent. Escalforeta i aigua, i potser d’aquí a unes setmanes ja podem treure el plàstic.
Al camp, les bledes, que han sortit soles, i els espinacs estan molt xulos. Ara vinga a menjar verdura de totes les maneres: estofat de verdures, amanides, trinxat (ja s’acaba) i tinc pendent de fer canelons d’espinacs.
A més de verdura, hem plantat flors en llavor i hem pujat els rosers de l’hort de baix. M’agradaria molt que d’aquí a uns de mesos estés tot ben florit.
Núria
P.S: les fotos són de mustapanki
