L’estany de Sant Maurici (es)
28 noviembre 2011 / / Sin comentarios
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és, amb diferència, l’indret més visitat pels hostes de Casa Massa (amb permís de la Bruixa d’Or, és clar). L’excursió fins a Sant Maurici entrant des d’Espot dura poc més d’una horeta i és una de les passejades més maques que es poden fer pel Pallars Sobirà. Cal abrigar-se i anar ben preparat, ja que en aquesta època de l’any gran part del recorregut queda a l’obaga i les gebrades nocturnes es mantenen durant tot el dia.
Boscos caducifolis, pins i avets ens porten fins a l’estany de Sant Maurici, que torna a mostrar el seu millor aspecte després de les obres de manteniment que s’han dut a terme aquest estiu. Amb els Encantats i el Pic de Peguera ben nevats el paisatge és una postal.
Al Parc Nacional és molt fàcil creuar-se amb algun animaló. Abunden els esquirols, els senglars, els cabirols i altres mamífers. En aquest cas, ja de tornada, ens vam endur una sorpresa al trobar-nos una daina mascle amagada entre els cotxes aparcats.
Des d’aquest estiu tenim carrer nou a Estac. Bé, nou no, ara és carrer, fins ara era camí de terra. Va des de la plaça Major fins el cementiri, passant per l’estudi (antiga escola). Aquest agost l’han encimentat de dalt a baix i empedrat al mig. Ara, al novembre hi ha posat la barana. Ha quedat espectacular!
Fins ara s’omplia d’esbarzers i males herbes i cada primavera es feia bastant impracticable. Sort que també és camí de vaques i ovelles i quan hi passaven ens el netejaven. Ara tindran menys feina perquè és ben net… Haurem de procurar mantenir els esbarzers a ratlla, però ara serà molt més fàcil.
En les nostres recomanacions per visitar el poble, sempre dèiem que arribar al cementiri és molt bonic, però no era gens còmode. Ara sí, tothom hi pot fer una agradable passejada.
Per fi ha arribat la tardor i el Pirineu ens captiva amb el seus colors. Un dels indrets que sempre recomanem visitar als qui passen per Casa Massa, és el Bosc de Virós, sobretot en aquesta època de l’any. És una excursió senzilla, per a tota la família, sense grans desnivells i molt ben indicada.
Des de Llavorsí, direcció Tírvia i Alins, ens desviem cap a Virós-Vallferrera just a l’alçada d’Araós i pugem fins al pla de Virós on trobem un pàrquing per deixar el cotxe. Aquí comencem la pista forestal que ens portarà fins al Refugi del Gall Fer. Un recorregut tranquil de 4 km. entre pins, avets, faigs i bedolls.
Les bordes de Buiro
De tant en tant arribem a alguna clariana
des d’on es pot gaudir d’unes vistes espectaculars
El Bosc de Virós pertany als “Boscos de Ferro”, un projecte que intenta recuperar el patrimoni cultural vinculat a l’antiga tradició siderúrgica de la Vall Ferrera. També és un dels boscos subalpins, dins del Parc natural de l’Alt Pirineu, que compta amb una major població de gall fer.
Habitants del bosc
